La Nueva España

La Nueva España

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Lletres, femenín plural

Les muyeres, les encargaes de tresmitir cultura, tradiciones y lliteratura

Esti añu, la lliteratura escrita por muyeres n'asturianu tien protagonismu, ayeri celebrose'l XXXVIII Día de les lletres Asturianes.

Esti añu dedicóse esta selmana de lletres y pallabres a les muyeres escritores n'asturianu. Una fecha histórica pa nosotres. Márcase asina un puntu brillante na nuesa trayeutoria lliteraria.

Agradezo a la Conseyería de Cultura que pensare en nosotres pa celebrar esti día, esta selmana tan importante, con una prestosa antoloxía de rellatos curtíos: "Lletres, femenín plural". Ye un valoratible homenaxe a les escritores n'asturianu y ye una bona forma de facer visible la lliteratura escrita por muyeres, de siempre abondo tapecida.

Les muyeres tenemos muncho que contar, tenemos muncha poesía nel alma. Les muyeres fuimos y somos les encargaes de tresmitir cultura, tradiciones y lliteratura y somos depositaries de saberes y conocimientu. Herencia cultural que nosotres tamos arguyoses de poder regalar a les nueves xeneraciones. Pero tamién somos quien a crear perbona lliteratura de cualquier xéneru, lliteratura perguapa y valoratible. Sin embargo nun tuviemos enxamás el mesmu reconocimientu que los varones. Por eso felicito a la Conseyería de Cultura por esta iniciativa. Que seya l'aniciu d'una visibilidá continuada pa la lliteratura escrita por muyeres n'Asturies.

La TPA sumóse a esti homenaxe. A lo llargo d'esti mes de mayu, como si fuéremos flores que broten nel paisax, vais poder escuchar na TPA una muestra de lliteratura n'asturianu, testos recitaos por dalgunes de les escritores reconocíes esti añu. Flores lliteraries que desprenderán perfume de versos. Préstanos enforma poder ser visibles na sociedá asturiana a traviés de los medios. Qu'estes flores nun se mostien enxamás.

Sentí abondo nun poder asistir estos díes a los actos entamaos poles instituciones en distintos llugares. Precisamente esti añu tan significativu y especial tuvi ausente. Pero la emoción tresmítese tamién a distancia, y tuvi en tolos llaos col corazón.

Acabo esti artículu col rellatu tituláu "Velea", que ta incluiu n'antoloxía "Lletres, femenín plural".

"Velea".

"Abrí la puerta de casa y vi la soledá nel espeyu de la entrada. Y nun supi a ciencia cierta si yera la mio casa o una casa idéntica a la mía. Na mio casa enxamás viera la soledá. Zarré de güelpe la puerta y fuxí espavorida. Llegué darréu a la calle, que dormía arrollada pola escuridá de la nueche, y entamé a duldar si aquella yera la mio calle o una calle idéntica a la mía.

Envuelta nesta velea, salió la lluna. La calle brillaba como un espeyu pola mor de la lluvia que caía a xarraos. Quedéme mirando pa un llau y pa otru y vi muncha xente desconocío que caminaba al debalu, como yo.

Nun sé si yo formaba parte d'aquel tropel de xente que la lluna reflexaba nel agua y que caleyaben en silenciu, calle arriba, calle abaxo, calle abaxo, calle arriba?

Llegó l'alborecer. Yo esperté del mio suañu ensin saber, a ciencia cierta, si aquella yera la mio casa, si había otra calle nel mundu idéntica a la mía y per cuál d'elles caleyara yo esta nueche.

Nesta velea, nel espeyu del mio cuartu volví a ver la soledá que m'amagaba. Otra vuelta, fuxí espavorida".

Compartir el artículo

stats