Uviéu prepara una gran esposición del Prerrománicu européu pa 2031

L'amuesa, que va poner los monumentos asturianos de la dómina en contestu colos d'otros países, va ser una de les baces del proyeutu de la capitalidá cultural

Turistes delantre de Santa María del Naranco nuna imaxe d'archivu.  | DAVID CABO

Turistes delantre de Santa María del Naranco nuna imaxe d'archivu. | DAVID CABO

Sixto Cortina (Traducción)

Uviéu

Una gran esposición ensin precedentes sobre'l prerrománicu européu va convertíse nuna de les principales baces d'Uviéu pa consiguir ser Capital Europea de la Cultura en 2031. L'equipu de la candidatura carbayona cuenta incluyir nel so proyeutu la organización d'un eventu inéditu onde se dean a conocer les xoyes d'esta dómina n'otros países de la UE, poniéndolos en contestu con monumentos asturianos como Santa María del Naranco, San Miguel de Lliño o Santa Cristina de L.lena. Ye una de les iniciatives que se van sopelexar d'un proyeutu qu'esti día constituyó'l so conseyu asesor permanente, integráu por 28 persones venceyaes non solo col sector cultural, sinón a otres árees del conocimientu y de la sociedá pa cumplir asina colos criterios de transversalidá so los que pretende rexise la iniciativa.  

L'equipu encabezáu pol xestor cultural madrilanu Pepe Mompeán y la direutora artística canaria Natalia Álvarez Simó baraxa incluyir esti eventu dientro del apartáu de propuestes singulares que se desenvolveríen a lo llargo de 2031 en casu de qu'Uviéu resulte finalmente escoyida nel procesu de selección dirixíu pola Comisión Europea. 

La candidatura tien hasta finales d'añu pa entestar la so propuesta nun dosier de 70 páxines. La intención de la UE ye anunciar ente finales del presente añu y empiezos de 2026 cuáles son les ciudaes que siguen en competición hasta la fase decisiva que se va resolver a mediaos de 2027. El retu ye ambiciosu, porque enfrente van tar grandes urbes españoles como Burgos, Granada, Cáceres, Xerez de la Frontera, Toledo, Palma de Mallorca, Les Palmes de Gran Canaria, Pamplona, Lleón y Vitoria. 

Pa dar forma a esi proyeutu, la candidatura, amás d'atropar sofitos de conceyos ya instituciones de toa Asturies, entamó un comité asesor permanente, denomináu Conseyu de Capitalidá, y los sos 28 miembros asoleyáronse esti día. 

No más alto de la llista apaez la conseyera de Cultura, Vanessa Gutiérrez, siguida polos conceyales de Cultura de Xixón (Montserrat López), Avilés (Yolanda Alonso) y Uviéu (David Álvarez). La Universidá d'Uviéu tamién va tar representada pola Vicerrectora d'Estensión Universitaria y Proyeición Cultural, la catedrática d'Historia María Pilar García Cuetos, los mesmo qu'una amplia nómina de representantes d'instituciones ya iniciatives venceyaes a la cultura y otres disciplines. 

Ente los conseyeros figuren tamién Teresa Sanjurjo (direutora de la Fundación Princesa d'Asturies), el científicu Carlos López-Otín, Alfonso Palacio (direutor axuntu del Muséu del Prado), David González (direutor de Sekuens), Martín López-Vega (direutor de gabinete del Institutu Cervantes), Xosé Antón González Riaño (Academia de la Llingua Asturiana), José Manuel Ferreira (vicepresidente de la Cámara de Comerciu d'Uviéu) o Reyes Ceñal (direutora de Compromiso Asturies XXI). Igualmente conformen el conseyu Juan Carlos Rodríguez-Ovejero (Ópera d'Uviéu), la xerente cultural Lucía García, la escritora Berta Piñán, l'espertu en polítiques culturales Jorge Fernández León, Pilar Rubiera (Fundación Musical Ciudá d'Uviéu), Otilia Requejo (Oficina de Bienes del Arzobispáu), Juaco López (Muséu del Pueblu d’ Asturies), la xestora cultural Semíramis González, Iván Fernández Lobo (fundador de GameLab), la baillarina Estrella García, el programador teatral Antonio Ripoll, el direutor de cine Sergio G. Sánchez, l'exdirector del festival de Lorient, Lisardo Lombardía, y el periodista de LA NUEVA ESPAÑA Chus Neira.

"Cola ayuda del Gobiernu del Principáu d'Asturies"

Tracking Pixel Contents