La Nueva España

La Nueva España

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Con llingua propia

Los misterios d'una novela

Curial ya Güelfa, una obra caballeresca y sentimental que ye un pequeñu tratáu d'historia antigua

La lliteratura escrita en catalán contaría con dos de les noveles más importantes de la narrativa caballeresca europea: Tirán el Blancu, escrita por Joanot Martorell y publicada en Valencia en 1490, y esta qu'edita agora Trabe anotada, Curial ya Güelfa. Les dos tienen en común, pal nuesu ámbitu, tar traducíes al asturianu por Pablo Suárez García, especialista nesi periodu de la lliteratura catalana que yá punxo na llingua de Marirreguera a Bernat Metge, a Roís de Corella, a Ausiàs March, amás del Quixote o a Bocaccio. Esta edición asturiana lleva al frente un prólogu mui documentáu d' Antoni Ferrando, un de los mayores especialistes nesta obra, profesor de la Universidá de Valencia. Curial ya Güelfa ye un títulu que nun figura nel únicu manuscritu conocíu; deberíase al so primer editor, Antoni Rubió y Lluch, cuando la publica en 1901. Nada sabemos del autor, nada sabemos de la fecha d'escritura, anque se vien datando, atendiendo a dalgunes indicaciones del testu, entráu'l sieglu XV, ente 1435 y 1462; de xemes en cuando dalgún investigador arriesga un nome como autor, que salta a les páxines de la prensa como un descubrimientu mayor, anque siempre son conxetures ensin más fundamentu que dir descartando posibles candidatos hasta individualizar unu que, seique, pudo escribir la obra. Va poco un investigador proponía al toledanu Íñigo d'Ávalos.

Curial ya Güelfa ye una obra dividida en tres partes o llibros y protagonizada por Curial, un mozu llombardu que marcha de casa en busca de fortuna, entra al serviciu del marqués de Montferrat y termina convirtiéndose en caballeru. La protagonista, Güelfa, hermana del marqués, ye una xoven y celosa viuda que s'enamora de Curial y decide protexelu, encamentándolu a Melchor de Pandó, un caballeru ancianu. Les aventures caballeresques (torneos, duelos, amores, reis, caballeros, mitoloxía, moros..) van llevar al protagonista mui lloñe: Italia, Austria, Francia, Tierra Santa, Grecia, Túnez, Inglaterra..., pa terminar regresando a Montferrat, onde vive Güelfa. La novela, que tien tantu de caballeresca como de sentimental, ye un pequeñu tratáu d'historia antigua, nel que l'autor despliega un ampliu conocimientu de la cultura del so tiempu, una pasmosa erudición d'enantes de que s'inventara la imprenta.

Pero esta obra ta envuelta, d'un tiempu a esta parte, nuna nada desdeñable polémica: en 1991 l'Arquiveru de la Corona d'Aragón, Jaume Riera, amosábase convencíu de que tábemos delantre d'una falsificación fecha na segunda mitá del sieglu XIX pol descubridor de la obra, l'eruditu Milà i Fontanals. A favor d'esta teoría, a la que se suma de recién Rosa Navarro Durán con importantes argumentos, xueguen dellos fechos: que nun hai niuna referencia a esta novela anterior a la que da Milà en 1876, que se conserva na Biblioteca Nacional de Madrid nun manuscritu que nun se sabe cómo apareció nin d'ónde vieno, y que se restrexen nella (según Navarro Durán) influencies que retrasaríen munchos años les feches que se manexen de composición: de Tirán el Blancu, pero tamién de Manzoni y hasta de Walter Scott. Si ye una falsificación ye bona: el papel ye del sieglu XV, la lletra tamién; la puntuación en cambiu dizque ye moderna; el manuscritu lleva marques de llápiz, que nun se conocía nel sieglu XV. Parez que queda por facer un análisis de la tinta; sorprende que nun tea fechu yá a estes altures de la historia. De momentu, la mayor parte de los estudiosos de la lliteratura catalana refuguen esa posible mistificación de Milà y Curial ya Güelfa sigue teniendo la consideración de ser una de les noveles más importantes del sieglu XV.

Compartir el artículo

stats