El músicu David Varela saca’l curdión y desplica que tien "unos doscientos años". Enantes tocó una xiblata de cañavera y una gaita. Y la reciella, bien sollerte, sigui’l ritmu del compás con palmes. Son de Tercer cursu del colexu d’El Quirinal y tan nel taller qu’"Escontra’l raigañu" entama na so aula didáctica, onde hai tiempu pa esfrutar colos instrumentos tradicionales y tamién col llar, la vestimenta, les presees y dellos vezos y costumes d’esa Asturies enraigonada y apegada a lo rural.
La intención d’estes clases ye que medren biltos nos rapacinos en forma de conocimientu que-yos permita conocer otres rialidaes como qu’el llar al fueu yera la vitrocerámica d’angüañu y que’l llechi nun vien en tetrabricks sinon que ye’l procesu depués de catar vaques. Y asina dellos exemplos qu’a dellos rapacinos dexába-yos ablucaos. Otros xugaben con sorna y nun yeran capaces d’atalantar que va tiempu nun esistíen les neveres nin les llavadores y nin siquier, los baños. "A mexar, vamos al práu", dicía Rosa Cuervo, que facía el papel d’un filandera de va cuantayá.
El viaxe al pasáu principia con una amuesa d’instrumentos musicales. Y Varela saca a tocar la percusión a Samuel Tejerina y Lola Menéndez. Demientres, el restu da palmes.
Per otra banda, nel tercer pisu de la plaza Mayor de Llaranes, ta l’aula didáctica y ehí ta Rosa Cuervo, de filandera, y desplicando que nesa Asturies "na que vive" nun hai supermercaos sinon mercaos y ún per selmana, onde hai trueque y el pan faese en casa. Daqué nun cambió dafechu como los amagüestos o los romeríes.
N’otru aula ta Feli Prieto. Ye la encargada de desplica-y a la reciella del Quirinal les partes del traxe tradicional al traviés de dos personaxes como Lena y Xabel. Fala tamién de la puya’l ramu al tiempu que dellos neños decátense de lo son los perendengues, les sayes, la faltriquera y que’l vestíu nun ye’l mesmu si ye pal llabor nel campu o dir de romería. Y ente too, los rapacinos participen en dellos talleres y deprenden daqué más d’esa Asturies rural que ta en desaniciu.