La Nueva España

La Nueva España

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Milio Rodríguez Cueto

esti güevu sal quier

Milio Rodríguez Cueto

Aules d’estos y d’otros tiempos

L’anunciu del cambiu de titular na Conseyería d’Educación

Dicen que’l presidente va cambianos, primero qu’empiece’l cursu qu’entra, a la conseyera d’Educación. A ún, la noticia cáusa-y un aquel de disgustu. Non por ser fan de Carmen Suárez sinon porque cuntaba retirame anantes qu’ella y, la viéspora del acontecimientu, redactar un artículu incendiariu truñendo contra l’argayu administrativu que sepulta a los profes y contra’l buenismu pedagóxicu que, de magar la llegada al puestu de la referida, abulta, más que nunca, rasgu identitariu d’esi negociáu. Pero retíranosla Adrián Barbón: nin esi mínimu gustirrinín serondu va quedame a la hora del retiru.

–¡Otro vendrá que buena la hará!

Sí, tamién tien usté razón. Nun hai que perdé les esperances.

Párome a contar y resulta que, nos 35 años que llevo de llombu contra la pizarra, pasaron pel cargu 12 conseyeros, de Manuel Fernández de la Cera, col que m’estrené, a la saliente del momentu. Manolo la Campa, col que m’estrené nel oficiu, tenía’l despachu na Plaza’l Sol d’Uviéu. Yeren tiempos tovía precompetenciales, territoriu MEC, que se decía. Les clases, monorraciales, mononacionales si m’apura usté. Y, si voi un poco más p’atrás, cuando yera yo’l que taba de focicu a la pizarra, la nota más esótica, na escuela de Xixón onde cursé la Básica, poníala un neñu al que llamábemos “el Gallegu”, que yera de Taramundi; esta selmana, consultando la plataforma SAUCE onde Educación almacena tolos datos d’alumnos y profesores, descubrí, plasmáu, que, nel institutu onde trabayo, tenemos estudiantes de 42 nacionalidaes, más un apátrida, y la gama cromática de les pelleyes pasa per tolos tonos imaxinables. Naquella época pretérita, con aules atarraquitaes de guajes revolvinos, toos yéremos, por decretu, católicos; anguaño, al par d’ellos, nel mio centru hai ortodosos, evanxélicos, musulmanes, sincretistes chinos, creyentes na santería, ateos, un animista de Ghana y un paganu panteísta: servidor d’usté (nun se manifiesten xudíos, prudentemente). Nel tiempu perdíu de la inocencia, toos vivíemos en casa con pá y ma, nun mediando viudedá desgraciada; hoi, nun vamos decir qu’esa circunstancia resulte llamativa pero, ensin munchu predominiu, convive con abondes families monoparentales o biparentales del mesmu xéneru (“mis madres” ye espresión que ya sentí de boca d’un alumnu). Los 40 rebecos que blincábemos percima los pupitres nel grupu 6º C del colexu Jovellanos de Xixón a primeros de los 70 yéremos toos varones, por incluinos na especie humana; onde agora pongo clase, amás de neños y neñes, tenemos cuatro trans y una persona “gender fluid”. Sería que los del “baby boom” andábemos tan atentos a esquivá los castañazos de los profes que nun teníemos vagar pa depriminos nin pa sufrir ataques d’ansiedá; solo esta última selmana, atendí, en Xefatura d’Estudios, a tres d’alumnes de 1.º de Secundaria que nun yeren quien a alendar, más otra con una crisis, recurrente, de fobia social…

¡Cuántes coses cambiaron nel sistema educativu nestes décades! Tantes como na sociedá: nun puede ser d’otra manera. Estatua ye a acróbata como docente de 1975 ye a docente de 2021. Pero artistes de l’acrobacia: non marionetes. Ministru d’Educación franquista ye a conseyeru d’Educación actual como titiriteru ye a empresariu circense. Téngase en cuenta, si pue ser.

miliorodriguezcueto.wordpress.com

Compartir el artículo

stats