La Nueva España

La Nueva España

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Milio Rodríguez Cueto

Notes inconstitucionales

Milio Rodríguez Cueto

Aguarones

La plaga de Candás y otros pronósticos intranquilizadores

Viendo los aguarones correr pel sableru de Candás, ún piensa nel conde Orlok, el de Murnau, o, con más placer (si se-y puede aplicar tal sustantivu al casu), nel Drácula de Herzog, del añu 1979. ¡Qué gran llegada, la del veleru malditu, a los muelles de Delft, digo de Wismar! Con mano segura y serena, porque la desgracia nun tien falta d’esparabanes, el poder maléficu que viaxa a bordo atraca’l Demeter nel cai desiertu y la nave vomíta-y, a la ciudá tovía dormida, descuidada, la plaga simbólica d’aguarones: llega’l Mal. Suenen les trompes, magnífiques, de “L’oru del Rin”, tresformando roedores n’heraldos. Son l’alfombra gris, nerviosa, que s’esparde y s’abre a los pies del vampiru, del monarca de la nueche, invitándolu a desembarcar y facese señor del llugar.

Los aguarones candasinos nun son tantos, paez que nun dan pa llamar ningún conde transilvanu cadavéricu, tolo más dalgún conceyal ultra (les neñes de la villa pueden dormir tranquiles, cola ventana entorniada y el pescuezu predispuestu pa otres moradures). Pero, a falta d’abondanza, presumen d’atrevimientu. Nel vídeo que ronda peles redes sociales, veslos dar paseos desenvueltos pela arena, gusmiar la rucha inútil que dexó la marea, subir y baxar de les peñes que quedaron al aire coles zapatilles d’andar per casa…

Y, de toles maneres, ¿quién nos diz que nun son badagüeyu, anunciu d’una desgracia mayúscula que se tea cociendo nel fornu la Historia? Les principales ciudaes alemanes, con Berlín a la cabeza, viéronse atascaes d’aguarones esti veranu. En París, busquen protagonismu nes retresmisiones de los partíos de fútbol. El serviciu d’esratización de Nueva York ta recibiendo más llamaes que cualquier otru añu anterior. L’Asociación Británica pal Control de Plagues informó d’un aumentu del 51 % na presencia d’aguarones nos últimos dos años… Y, per Rusia, anden d’un llau pal otru, incansables, Paddy and the Rats, que, nun se confunda usté, son una banda húngara, non irlandesa, mui del gustu euroriental: heavy paraxismero y rancio con aire medieval y gaita.

Tengo pa mi que los aguarones del mundu enteru pónense farrucos, enfotaos en quésiyo qué comunicaciones secretísimes que cuerren pela so hermandá. Les señales d’estos tiempos apunten atrás, pal pasáu: pandemies, guerres, neofascismos… ¡heavy medieval! Les pestes siempre lleguen del este y ún ve-y a Putin güeyinos roedores. “¡Llega’l Maestru!”, chilla Renfield, el focicu gusmiando’l salitre, mangáu enriba una peña na playa de Candás.

Cruzando los deos pa que ninguna bomba nuclear interrumpa esta correspondencia articular la selmana que vien, pase usté un bon día y acuérdese de que les ringleres qu’acaba de lleer tán escrites nuna llingua inconstitucional que, oficialmente, nun esiste, aunque igual ye cosa de poca importancia si, al final, dexa too d’esistir.

miliorodriguezcueto.wordpress.com

Compartir el artículo

stats