Hasta hai unes décades, el 24 d'avientu tenía presencia en munches cases d'Asturies el nataliegu, un tueru d'un árbol -les más de les veces de carbayu- qu'ardía tola nueche. El día 25 pela mañana garrábase cuando ya morría'l fueu y guardábase hasta l'añu siguiente esperando que llevare la protección y la felicidá a la casa o dexábase como puntu d'apoyu pa sofitar la lleña que se quemaba pa facer el fueu nel añu qu'entamaba.

Malapenes queda yá la memoria del nataliegu nos nuestros pueblos y llugares, pero inda hai persones que recuerden esta costume; l'etnógrafu Berto Peña tien constancia del nataliegu en Grau, Casu o Llaviana y existen otres referencies que nos falen de qu'hasta nun hai munchos años calteníase esti vezu en llugares de L.lena o Tinéu.

Existen tamién referencies al nataliegu como obsequiu o tributu en testos más antiguos; nel sieglu XVIII en La Mata (Grau) cadún de los vecinos entregaba al marqués un anataliegu -nesti casu yera un tueru enteru d'un carbayu- nel víspere del 25 d'avientu y otru al xuez nel víspere del día de Reis, el 5 de xineru. En San Xuan, tamién en Grau, yera'l xuez del pueblu el qu'apurría un nataliegu'l día enantes de nadal.

Una tradición asemeyada ta documentada nel Cotu del Naranco, Uviéu, nel que los vecinos xuntábense p'apurrir el 24 d'avientu un ataliegu al alcalde mayor. Tamién, con otros nomes, hai constancia d'esta tradición en conceyos como Ayer o Miranda.

La tradición del tueru de nadal ta espardida con distintes formes y variantes per toa Europa. En munches zones de Francia, nes Islles Britániques, Escandinavia, Alemania o los Balcanes ye una costume viva que se rellaciona col más modernu árbol de Navidá. Dacuando tien la variante pa en casa como un tueru que se quemaba na chimenea, y otres veces garra una variante colectiva, y ye un gran tueru que se quema nun sitiu públicu'l 24 d'avientu.

Yule log n'inglés, Weihnachtsscheit n'alemán, Boncyff Nadoligen en galés, Madeiro de Natal en portugués, Ceppo natilizio n'italianu o Nochebueno en castellanu son dellos de los nomes d'una tradición pagana rellacionada col fueu, que celebraba'l renacimientu del sol, cuando los díes entamaben a medrar y el sol garraba fuercia otra vuelta, y que'l cristianismu tresformó nun tradición venceyada al nacimientu del neñu Xesús.

Amás, el tueru de navidá asóciase tamién en munches cultures a la entrega o disfrute de presentes propia d'estes feches. Por exemplu, na tradición anglosaxona representase dacuando a Santa Claus carretando esti tueru y na tradición urbana en Cataluña y delles zones d'Aragón existe'l Tió de Nadal o Caga Tió, un tueru al que se-y solmena con un palu pa que «cague» regalos, llambiotaes y garulla.

Tamién en dellos llugares del País Vascu a esti maderu llámase-y Olentzero, un términu que col tiempu tresformaríase nel nome d'un personaxe con distintes formes y simbolismu na Navidá vasca y que dende la primer metá del sieglu XX popularizóse como una alternativa autóctona a Papá Noel.