Na so descripción d'esa heroica Vetusta qu'apigazaba, nos primeros párrafos de “La Rexenta”, Leopoldo Alas ”Clarín” nun puede otro qu'aparar na rotunda estructura que yá apoderaba'l “skyline” uvieín a finales del sieglu XIX, cuando la novela s'escribió. “La torre de la catedral, poema románticu de piedra, delicáu himnu, de dulces llinies de guapura muda y perenne, yera obra del sieglu dieciséis, anque enantes empecipiada, d'estilu góticu, pero, hai que dicir, moderáu por un instintu de prudencia y harmonía que camudaba les vulgares desaxeraciones d'esta arquitectura. La vista nun se faigaba contemplando hores y hores aquel índiz de piedra que señalaba al cielu”, escribió “Clarín”.

El cuadru “Ruinas de Oviedo”, de Joaquín Vaquero Palacios (hacia 1942). | IPCE / Muséu de Belles Artes d'Asturies / Archivu Municipal d'Uviéu / Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Miki López / LNE / Catedral d'Uviéu / Irma Collín

Magar los 138 años trescurríos dende la primer publicación d'eses llinies, la torre de la Catedral d'Uviéu caltien tol so magnetismu, y anque los sos 68 metros llargos nun marquen el techu de la capital (gánala n'altor el pirulí de Telefónica en Llamaquique, con diez metros más, y el Calatrava, que supera los 75) sí que figura no más alto na llista d'iconos uvieinos. Y asina foi dende la so mesma ereición, a mediaos del sieglu XVI, y magar que la so llargueta figura sufriera socesives mancadures, que constrúin una iconografía particular, d'una torre siempre cambiante, per trés vegaes esmocada y n'otres tantes ocasiones reconstruyida, pero que, n'esencia, nunca dexó de ser ella mesma.

Tarxeta postal de la casa Hauser y Menet, con una vista de la carretera nueva cola torre al fondu (finales del S. XIX-primer terciu del S. XX).

La torre, diseñada por Juan de Badajoz, foi rematada por Juan de Cerecedo, el vieyu, en 1551, depués de cuatro décades de trabayos. Nun aguantó muncho nel so diseñu orixinal: el 13 d'avientu de 1575, a les seis de la tarde, un rayu destruyó l'aguya, provocando amás una quema nel campanariu, que taba xusto debaxo. Rodrigo Gil de Hontañón encargóse de la reconstrucción, añediendo un cuerpu entemediu, d'estilu renacentista, ente'l campanariu y l'aguya, que sirvía al empar de cortafueos énte una eventual repetición del sucesu, y dexaba una integración más orgánica de l'aguya octogonal cola planta cuadrada de la torre.

Protesta na plaza de la Catedral, en 1997, nel encierru de los trabayadores de Duro Felguera.

L'inmueble volvió esmocar en 1723, otra vuelta por un rayu y de nuevu un 13 d'avientu, y otra vegada na Guerra Civil, cuando se convirtió primero nel emblema de la destrucción bélica y darréu, cuando los andamios cercaron la torre, nel símbolu de la reconstrucción. D'aquellos años son unes imaxes revelaes esta mesma selmana, cuando l'equipu que ta entamando les obres que van permitir potenciar les visites culturales a la torre y convertir la flecha catedralicia nun faru pal turismu, atopó unes fotografíes que, gracies a una investigación d'Agustín Hevia Ballina, dexaron identificar la presencia d'un cuerpu de trés campanes, destruyíu coles mesmes na guerra, que se conectaben al reló de Ramón Durán. Ye la postrera adición a esta perrica iconografía de la torre de la Catedral, emblema perenne de la ciudá d'Uviéu.

La torre de la Catedral, n'imaxes

Una imaxe recién de la basílica.

Vista aérea de la Catedral nuna semeya tomada en 1962.

La imaxe del cuerpu de campanes desguazáu na Guerra Civil qu'acaba de ser identificada por Agustín Hevia.

Fotografía de Jean Laurent tomada ente 1860 y 1886.

L'aguya, tres la rehabilitación dirixida por Luis Menéndez Pidal na posguerra.

La torre, andamiada na posguerra.

L'andamiu instaláu anguaño pa les obres destinaes a potenciar les visites culturales a la torre.

Andamios na torre na rehabilitación de 1999-2000, dientro del plan director.

Grabáu de Parcerisa pa “Recuerdos y bellezas de España”, de 1855.

Fotografía de Charres Clifford tomada en 1854 dende San Xuan y que pasa por ser la primer semeya conservada de la construcción.

La torre, esmocada na Guerra Civil.