Patrimoniu empieza'l trámite pa que'l teatru popular asturianu y la xota seyan Bien d'Interés Cultural

Cultura abre'l procesu pa que dos cases d'Argul, en Pezós, pasen al Inventariu del Patrimoniu 

Sixto Cortina (Traducción)

El plenu del Conseyu del Patrimoniu Cultural d'Asturies aprobó na so xunta va unos díes dar entamu a los trámites pa declarar bienes d'interés cultural (BIC) el teatru popular asturianu y la xota de la comunidá. 

El teatru popular asturianu ye, a criteriu de los espertos, una de les manifestaciones más interesantes de la comunidá y desenvuélvese en dos ámbitos: l'escénicu y el sociocultural, que tán conectaos y retroaliméntense. Axunta representaciones d'obres en llingua asturiana, protagonizaes en toles parceles de la producción dramática por actores que nun son profesionales y que pertenecen a les clases populares. Amás, tien un marcáu calter comuñal y surde en munchos casos a partir de les esperiencies de les distintes sociedaes de cultura ya hixene que desarrollaron el so llabor en Xixón a empiezos del sieglu XX. 

Ún de los pegollos fundamentales del teatru popular asturianu ye l'orixe popular de los miembros del elencu actoral y la preservación de la so condición d'aficionaos. Nesti ámbitu fueron figures destacaes, por casu, Pachín de Melás, Joaquín Sánchez, Antonio Medio, El Presi, Rosario Trabanco o Clara Ferrer

Polo que respecta a la xota, l'añu pasáu determinóse la so inclusión nel censu del Patrimoniu Cultural Inmaterial d'Asturies y agora ábrese'l so espediente pa facela BIC. Trátase, espliquen dende la Conseyería, d'un xéneru tradicional correspondiente a un xeitu d'espresión musical, vocal y de baille mui popular, espardíu xeográficamente per toa España, incluyida Asturies. El Ministeriu foi avanzando pasos pa convertir la xota nuna candidatura sólida al Patrimoniu Cultural Inmaterial de la UNESCO. 

Amás, el conseyu de Patrimoniu tamién dio lluz verde al procedimientu pa incluyir Casa Vilar y Casa Bastián, dos construcciones del conxuntu históricu d'Argul (Pezós), nel Inventariu del Patrimoniu Cultural d'Asturies. 

Tanto de Casa Bastián como de Casa Vilar yá hai cites nel Castastru d'Ensenada de mediaos del XVIII y podríen ser inclusive viviendes anteriores. 

Finalmente, tamién s'emitió informe favorable a la propuesta de declaración como BIC de calter inmaterial sobre la vela llatina de Castropol. D'esta miente, l'últimu trámite pendiente que-y queda ye l'aprobación definitiva per parte del Conseyu de Gobiernu.

“Cola ayuda del Gobiernu del Principáu d´Asturies”.