Hai quien diz que l'estilu creativu d'una época lu marquen les revistes: el modelu disquisitivu del sieglu XVIII, la novela por entregues del XIX, la variedá de xéneros nel sieglu XX... Pal casu de la llingua asturiana les revistes, si facemos balance, resulten imprescindibles. Asturias Semanal nos años setenta, primera plataforma d'expresión y difusión del nuevu mensaxe asturianista. Lletres Asturianes, dende los ochenta hasta agora, obligatoria referencia onde cabe too. Adréi, a finales de los ochenta, señala'l camín de la desixencia y el rigor lliterariu. Asturies, Cultures, Revista de Filoloxía Asturiana, Erada (por citar namás dalgunes), ocupen espacios esenciales nel desarrollu cultural d'Asturies nestes últimes décades. Nestes revistes pue siguise la evolución del pensamientu y la fixación del estilu creativu que caracteriza esti terciu de sieglu de recuperación cultural.

Lleendo la tercer entrega d'Estandoriu asalta a ún la pregunta inquietante d'a quién van dirixíes les revistes de lliteratura. Nuna cultura más potente que l'asturiana, entendemos que llegaríen a organismos oficiales (universidaes con departamentu interesáu nel tema, biblioteques, fundaciones...), a editores, escritores, profesores y por fin a llectores curiosos y atentos, que se mandaríen d'elles como guía de lo que va salir, de lo que flota nel ambiente. Por eso, sabedores del poco recorríu que van tener n'asturianu, tien tovía mayor méritu'l fechu de qu'una revista empiece a salir y que llegue al númberu tres. Nesti casu, siguiendo la estela de les revistes del sieglu XX, Estandoriu recueye xéneros diversos: prosa, versu, traducción y reseñes. L'índiz, mui artísticu con forma de T, la verdá ye que nun axuda muncho a echar una vistada a los conteníos.

Relatos de Nicolás V. Bardio, Xavier Frías y Costante Álvarez; poemes de Darío Aceba, Xabiero Cayarga, Carlos X. Blanco y Héctor Fernández; traducciones de Gianni Rodari, Marcèu Esquieu, Bernard Manciet, Yeats, Maria Luise Weissmann y Wulf Kirsten conformen el cuerpu de la revista, que se completa con un averamientu del director de la revista, José Ángel Gayol, a les «Llibreríes de Nueva York», un títulu que nun cumple les espectatives que promete. Tamién les reseñes (tres, nuna publicación que sal una vez al añu) son otru de los aspectos que cabe meyorar, más si pensamos que Gayol ta ganando a pulsu fama de críticu pedrés; cabía esperar que na revista que dirixe la crítica tuviera mayor dinamismu.

Estandoriu permite, en tou casu, facese una idea parcial de lo que se ta escribiendo y traduciendo n'Asturies. Ye una revista heteroxénea, variada, a la que ye posible que-y falte un mayor desarrollu na parte final. Pero que siga saliendo yá ye la meyor noticia.