45º. Selmana de les Lletres

Posa

.

. / .

Esther García López

Esther García López

Si pudiera llexislar pa detener el tiempu,

y facer una posa, aquí, nesti requexu,

aniada contigo, abrigaos polos versos,

y que m’esaminares de tantes lleiciones

que nun se m’escaecieron.

Y que calificares con nota escelente

les velees de siempre, y el desasosiegu.

Si pudiera llexislar pa detener el tiempu.

Demientres nestos versos

faigo un repasu estensu,

y borro y corrixo y refaigo

el diariu de los años,

el mapa de deseos.

Y suprimo momentos.

Y suspiro n’ayén.

Y lloro en soledá.

Y siento les tos manes

que calecen les míes

pa dilir el xelu.

Y les nueches azules

que tiñen el silenciu.

Si pudiera esquerar

nos mios pensamientos,

y ser notaria fiel de tolos recuerdos,

y ver lluces y sombres y caminos eternos,

y derritir la nieve de tolos iviernos.

Y llorar,

y suañar,

y volver a la infancia,

(allí onde tán ellos).

Si yo tuviere fuerces

pa desempañar l’espeyu,

y arrendar resplandores

qu’enxamas s’apagaren

que nun fueren efímeros, y allumaren el vientu,

y brillaren la lluvia,

Y templaren l’iviernu.

Si pudiera alquilar un baúl grandísimu

y guardar baxo llave, petites y emociones,

estrelles y secretos,

col boles d’alcanfor

pa que nun s’apoliyaren los bonos momentos.

Si pudiera llexislar pa detener el tiempu…

Suscríbete para seguir leyendo