A estes altures naide tendría que poner en duda les intenciones de la Conseyería d'Educación y Cultura y concretamente del so titular, Genaro Alonso Megido, sobre les cuestiones rellacionaes cola política llingüística, enmarcada dientro de la Llei 1/1998, de 23 de marzu, d'usu y promoción del asturianu, amás de la so preocupación pola dignificación y normalización de tolos aspectos averaos a la Llingua Asturiana.

Pocos díes dempués de tomar posesión del cargu, el nuevu conseyeru d'Educación y Cultura del Gobiernu del Principáu d'Asturies visitó al ministru d'Educación. Nesa reunión, un de los temes trataos foi'l de la necesidá de que'l departamentu que dirixe'l ministru Iñigo Méndez de Vigo reconociera la especialidá docente de Llingua Asturiana.

Nun yera la primer vez que dende la Conseyería d'Educación se trataba esti tema con representantes del Gobiernu central, pero sí la primer vez que'l titular de la Conseyería d'Educación lu planteaba directamente y cara a cara al ministru del ramu.

Nesa primer reunión, celebrada'l 6 d'agostu del 2015, recoyida y comentada pola mayoría de medios de comunicación dientro y fuera d'Asturies, el conseyeru entrego-y al ministru un escritu nel que solicitaba la creación, nel marcu del "Real Decreto de Especialidades", de la especialidá docente de Llingua Asturiana. Yera ésta una vieya reivindicación de la comunidá educativa y refugada pol Ministeriu en delles ocasiones. Esta vez el ministru comprometióse a estudiar la propuesta.

Pocos díes dempués, el 13 d'agostu, nel marcu de la Conferencia Sectorial d'Educación, el conseyeru volvió a plantegar, esta vez delantre de tolos conseyeros d'Educación del Estáu, la necesidá del reconocimientu de la especialidá del profesoráu de Llingua Asturiana.

Finalmente, el 23 d'avientu del 2015, el conseyeru d'Educación viaxa nuevamente a Madrid pa reunise con altos cargos del departamentu d'Educación, col fin de da-y una respuesta a la dificultá planteada pol Ministeriu y atopar una solución pal reconocimientu de la yá mentada especialidá. Nesta ocasión el Ministeriu apurre un informe de l'Abogacía del Estáu nel que s'argumenta la imposibilidá de crear la especialidá nes circunstancies actuales porque sería entemetese nes competencies llingüístiques de la Comunidá Autónoma del Principáu d'Asturies. Pela vía del Decretu enantes nomáu sólo se reconocen "las especialidades propias de la lengua cooficial en aquellas Comunidades que así lo tuvieran regulado".

Taba claro que pa consiguir l'oxetivu inicial había que buscar otra solución, acordies cola situación llegal de la llingua n'Asturies. Ésta solución alternativa, según l'informe del Abogáu del Estáu, yera publicar un decretu autonómicu nel que se determine la creación de la especialidá docente de Llingua Asturiana.

El conseyeru acepta esta solución, siempre que s'asegure que tala especialidá caltenga toles garantíes llegales y d'igualdá col restu d'especialidaes. P'algamar esti oxetivu créase una comisión de trabayu ente'l Ministeriu y la Conseyería; esa comisión, amás de representantes del Ministeriu, va cuntar cola participación del propiu conseyeru.

Ye esperable pensar que, desque se resuelva esi problema y se cree la especialidá pola Comunidá Autónoma del Principáu, seya'l propiu Ministeriu quien se vea na necesidá de reconocer, pente medies de la modificación d'un artículu del Real Decretu d'Especialidaes, la especialidá docente de Llingua Asturiana.

Una vez descritu'l procedimientu siguíu nesti tema, nun ye razonable pensar nin admitible dicir que dende la Conseyería d'Educación s'intente contribuyir, nin de forma involuntaria nin voluntaria, a confundir a la comunidá educativa d'Asturies. Más bien tolo contrario. Toles actuaciones enantes comentaes, toles declaraciones públiques, tanto nos medios de comunicación como nes comparecencies parllamentaries, demuestren un compromisu claru y decidíu de la Conseyería d'Educación y de la persona que la dirixe, col oxetivu d'algamar d'una vez por toes el reconocimientu de la especialidá del profesoráu de Llingua Asturiana.

Los que quieren facer presiones esternes, conocedores como son de la personalidá del conseyeru d'Educación y les intenciones claramente definíes de la política llingüística a desarrollar, tendríen que saber qu'esti nun ye'l camín más afayadizu. Que la vía de la confrontación nestos temes, sobre manera ente los que comparten les mesmes aspiraciones de recuperación del idioma, nun lleva a nengún sitiu. Más de 30 años d'historia d'enfrentamientos cainites tendríen que nos facer reflexonar y pensar que'l diálogu sosegáu y la collaboración consiguen muncho más que les engarradielles y les postures encontraes.